Mura

poble des de dalt Mura és un poble que enamura. És un joc de paraules molt fàcil i molt usat però és tant real com el camí ral que passa pel terme. La grandesa del poble és invisible a ulls d’un ciutadà normal, però un cop aquest aterra en terres muratanes se n’adona de seguida. Suposo que tots els turistes que venen a fer excursions i a dinar sempre marxen amb un bon regust de boca i amb ganes de tornar-hi per així escapar-se de la contaminació de la seva ciutat. La seva situació en el mapa, que ajuda a la seva inaccessibilitat i incomunicació, el converteixen en un oasi per l’estrès. I és que els punts febles de mura es converteixen en punts forts. Té una mica de tot sense tenir massa de res. Per arribar-hi t’has de menjar vint minuts de corbes però no cal passar pel túnel del Cadí; hi ha un sistema de transport públic molt limitat però n’hi ha; i queda a mitja hora de ciutats com Manresa o Terrassa. No hi ha massa wifi ni cobertura Vodafone però mai s’han deixat de transmetre i saber les notícies importants, siguin personals o internacionals.
gorgdelpare El més bonic d’aquest poble és que no vol, ni permet, canviar l’essència de poble medieval que és. Segueix amb els carrers empedrats enlloc d’asfaltats, de cases marrons amb parets de pedra vista i teulades ben conjuntades. No es pot circular amb cotxe dins el poble, bàsicament perquè pel poble s’hi va caminant. No es pot fer soroll a la nit, principalment perquè granotes, ocells i grills ja en fan prou. No es pot anar de compres, primordialment perquè només hi ha dues botigues que venen el just i necessari. I és que els que volen fer vida de ciutat ja se’n van a fer-ho a la ciutat. Aquí a Mura es fa vida de poble, vida de jubilat, una mica avorrida però entretinguda de tant en tant. Com que és un poble petitíssim de seguida corren les veus sobre qualsevol fotesa que passa al poble, les parets tenen orelles i el mitjà de comunicació local és el boca-orella. Tot plegat el converteixen en un poble d’una altra època, com si no volgués sortir de la bombolla romànico-medieval en què es va crear. El seu propi nom ja ho indica: Mura ve del llatí “murus” que significa parets. Unes parets que l’impedeixen adaptar-se al segle en el que som, unes parets que tenen forma de muntanya.
Aquestes muntanyes són el que fan que aquest petit poble sigui un poble tan gran. Perquè els pocs habitants i carrers del poble queden camuflats pels mil camins que porten a mil fonts i a mil muntanyes que tenen mil arbres i mil plantes que tapen les roques i mil pedres de la terra muratana. I això ens posa a mil a tots els muratans. Això fa que els mil problemes que tenim tots quedin camuflats durant la nostra estança al poble. montcau És un petit món a part, una Gàl•lia dins l’imperi romà, on l’únic que importa és que el cel no ens caigui al cap o que el Montcau, la muntanya més alta del terme, no s’esllavissi damunt nostre. Aquesta màgia que té el poble ha estat descoberta fa temps per la metròpoli i, inclús, per la indústria cinematogràfica. A part de l’arribada de molts urbanites en busca de tranquil•litat, pel•lícules de gran renom com El Bruc o Pa negre han utilitzat els paratges muratans com a escenari per a explicar les seves històries. Ara només fan falta uns focus enormes i un cartell que digui Murawood a la muntanya.
Ara bé, tota la tranquil•litat que hi ha al poble durant l’any queda estroncada quan arriben les vacances o caps de setmana. És aleshores quan, a l’estiu, obren la piscina del club esportiu i venim tots els urbans a fer soroll i a embrutar-nos a base d’alcohol i vandalisme nocturn. Res de nou, des de l’època medieval i moderna. En aquell aleshores els bandolers s’amagaven en avencs, coves i balmes per assaltar incauts traginers que transportaven les mercaderies de Barcelona cap a terres de l’interior. D’aquesta manera la riquesa quedava repartida i escampada per les necessitades terres de Sant Llorenç del Munt i l’Obac enlloc de Barcelona. I els bandolers s’emportaven, junt amb la mercaderia, la mala fama de lladres i vàndals sense escrúpols. Una cosa semblant passa amb el jovent del poble, que per no tenir un espai nocturn propi on poder fer festa i pel nostre mal beure i les nostres sorolloses accions nocturnes som vistos com a brètols neobandolers per la població adulta cosmopolita de son poc profund.
puig de la balma Durant l’estiu ja s’organitzen moltes festes com un ball de disfresses, un campionat de 24h de frontó… però els joves alcohòlics volem allargar més la festa i encabir-la en el nostre horari neobandoler transeünt. No fem res més que repartir la festa muratana entre els joves que tenim l’horari desfasat. Així que si voleu la tranquil•litat dels ermitans veniu entre setmana i si no voleu el bandolerisme festiu eviteu venir a l’estiu i caps de setmana. Així és com funcionava i com funciona Mura, un poble fora d’època.

La Granja de Torrehermosa

alzines Des que vaig tornar de donar el tomb pel món he estat voltant per terres mediterrànies, gaudint del clima, la festa i les companyies de sempre. Com gairebé cada estiu, vaig passar uns dies a La Granja de Torrehermosa, que encara que sembli el nom d’una telenovel•la és un poble extremeny. De fet m’agradaria saber qui és l’encarregat de batejar els pobles perquè aquest s’hi va lluir. Resulta que no és cap granja, ni té cap torre i, si en tingués, segurament no seria bonica. D’aquí ve que molts l’anomenin el poble de les tres mentides i la fama d’exagerats que tenen els del sud. Potser l’únic monument que té de bonic és l’església i el seu campanar, però aquest és propietat de l’església i de les cigonyes més que del poble. El paisatge que s’hi pot veure és més aviat àrid i ple de camps de girasols i cereals de secà. Uns camps que s’acaben junt amb l’horitzó per la falta de vegetació i muntanya. No gens recomanable pels amants del trekking. A part d’això és un poble que està força bé, sempre i quan segueixis unes normes horàries mínimes. Això vol dir no fer cap activitat lluny de l’aire condicionat de 2 a 5 de la tarda. O el que és el mateix: és el teu lloc si adores les llargues migdiades.
Però a mi el que m’agrada més d’aquests llocs és el menjar. Sempre he pensat que si visqués al sud pesaria deu quilos més, segur, perquè sempre hi vaig amb pantalons caiguts i torno amb el botó trencat. I no només ho dic per les tapes i els embotits ibèrics, sinó també per la poca activitat física i la facilitat per trobar situacions on prendre copes. girasol De fet, el nivell d’alcoholèmia que he apreciat quan he estat allà és sorprenent. Per ser sincers, tampoc puc jutjar-ho de forma contrastada perquè cada any que hi he anat ho he fet en la mateixa època, a mitjans d’estiu, que és quan el poble està en el seu moment de màxim esplendor, amb tots els emigrants que retornen amb les seves famílies a gaudir uns dies de la terra que van deixar fa anys. És quan hi ha “las ferias”, que vindria a ser la festa major del poble. Durant cinc dies hi ha paradetes, atraccions, competicions esportives, orquestres, obres de teatre, discoteca, cinema… total, tota l’activitat sociocultural del poble concentrada en una setmana.
Per això la gent del poble està dins una bombolla d’eufòria quan el sol escalfa més. En realitat és una decisió més intel•ligent del que sembla perquè han trobat l’única solució, o si més no la més barata i eficaç, per combatre la calor que hi ha al sud d’Extremadura o Andalusia. granja I és amb una bona dosi d’oci. Una tradició curiosa que es fa en aquest poble és l’elecció de la Miss i el Míster Granja, el que vindria a ser l’hereu i la pubilla, que representen el millor del poble amb els seus millors vestits. Vaig entrevistar a la Miss Granja 2010 i com a mínim sabia quina era la capital de Rússia, que ja diu bastant del poble. A l’Espanya profunda hi ha certa fama d’incultura, però per a ser justos hi ha la cultura necessària per ser feliços. I és que almenys en aquest poble la gent és feliç i saben què fer i com fer-ho tenint en compte l’entorn i els seus recursos. Vamos que són uns “apañaos”. En definitiva, si voleu estar tranquils, dormir bé i menjar bons productes de la terra durant l’any ja sabeu on heu d’anar, si voleu festa ja sabeu quan anar-hi. I per a fer bé l’amor … s’ha d’anar al sud, cantava una cançó.

El petit gran arbre del Japó

El Japó està vivint una de les situacions més complicades després del fort càstig de la segona guerra mundial. És una potència mundial, sens dubte, que ha tingut un comportament exemplar durant les últimes dècades. Tenen una cultura pacifista de la qual haurien d’aprendre la resta de països i per això ara estan tenint l’ajuda de tothom, però es mereixen molt més. No només han patit per les destrosses del terratrèmol sinó també per la fuita nuclear. I això és totalment injust perquè és dels pocs països del món que usa aquesta energia amb finalitats pacífiques i no militars. És digne d’admirar que amb el poder econòmic, científic i tecnològic que té Japó no caigui en l’avarícia militar que han caigut altres països. Suposo que per això tots intenten vetllar perquè la seva situació es resolgui bé. Perquè s’ho mereixen i perquè ens afecta a tots. No es mereixen que cases i edificis o carreteres i ports s’ensorrin i que no puguin menjar sushi que no sigui exportat perquè la fauna marina més pròxima sigui radioactiva. Ens afecta a tots que el pacífic quedi contaminat de residus tòxics i ens afecta a tots que en les seves oficines no s’hi pugui treballar la investigació. Un dia una japonesa em va dir que no li agradaven els seus compatriotes perquè no feien cap sevei militar i que per tant, eren molt febles. Em vaig quedar parat i li vaig dir que per dins eren els més forts del món i que algun dia se n’adonaria. Aquest dia ha arribat i els fets m’han donat la raó. Cap altre país hagués pogut sobreviure i actuar tant disciplinadament davant una catàstrofe així. Però és que aquesta actitud tan noble se l’han guanyat a base d’esforç i suor. No tenen un sequoia enorme sinó un bonsai que han anat mimant dia rere dia i al final aquest bonsai s’ha fet resistent a terratrèmols i tsunamis, més tard florirà i es convertirà en un arbre preciós; mentre el sequòia potser hagués caigut fa temps pel seu propi pes. Ja tenia una bona llum, una bona terra (encara que petita) i s’ha cuidat amb amor i paciència des del primer dia perquè arrelés bé. Així quan ha vingut massa aigua, el seu amo l’ha protegit i ha sobreviscut a l’aiguat. I és que al pot petit i ha la bona confitura. A l’illa petita (en proporció a la quantitat de gent que hi ha) hi ha la bona gent i a l’arbre petit hi ha les bones arrels. Aquí hi han algunes imatges que il·lustren el que vull dir: atomicbombdome estatuanens otorii_0 samurai-a-la-porta mimantlaplanta cherryblossom_0

Punt i seguit de www.guillo.cat

Degut a temes d’alta i emergent importància, aquesta pàgina canviarà o s’autodestruïrà en cosa d’una hora. Els motius els teniu als diaris. Crec que amb el que està passant a Japó, Egipte, Líbia, Hawaai… no cal que perdem el temps amb tonteries d’un paiet que se’n va a donar voltes sense sentit. Quan ens haguem conscienciat tots amb el que passa ja obriré una altra pàgina amb un nom diferent o canviaré l’actual. Mentrestant preocupeu-vos del que està passant a casa vostra i gasteu el poc temps que invertiu a la pantalla per enterar-vos del que passa. També perquè ja he dant la volta al món i he fet les bestieses que havia de fer i fins que algú no proposi alguna idea millor o no se m’acudeixi a mi no ressurgirà el web. De moment però, estic més pendent del que passa a fora perquè no hi puc ser físicament. Jo no penso escriure més aquí si no és necessari. Ja us diré la nova pàgina per qui la vulgui mirar o ja canviaré l’actual. Però haurà de ser demà o alguna altre dia després de demà. Fins demà si Déu (o el que sigui) vol… i si el pacífic es pacifica.

Guillo de nou

Ja portava massa temps quiet i m’estava posant nerviós, així que finalment he tornat a marxar. La veritat és que Catalunya i Espanya és un molt bon lloc per visitar i viure, i en aquests mesos he estat a alguns llocs preciosos que d’aquí ben poc explicaré, ara que torna a arrencar la pàgina. Però per posar-nos al dia, després d’haver intentat treballar i estalviar a Manresa sense massa èxit, provaré de buscar-me la vida en alguna altra banda, concretament a Tailàndia. Tot i que les possibilitats de treballar no siguin molt millors, el cost de vida sí que ho és i només amb el que m’estalviaré amb cerveses ja surt a compte. A més podré gaudir del que possiblement sigui un dels millors països del món on el somriure està present en cada un dels seus entranyables racons. Al no comptar amb una economia personal saludable, la meva intenció és treballar i sobreviure el màxim temps possible, sigui a Tailàndia o on faci falta. A diferència del primer viatge, en aquest no tinc ni punyetera idea de què faré, on aniré i quan durarà la broma. Potser aquesta incertesa m’hauria d’estressar però la veritat és que fa tot el contrari. De fet, com que no tinc cap expectativa i sí que tinc una infinitat de possibilitats, qualsevol opció és vàlida i no puc espifiar-la. I això em dóna molta tranquil•litat. A veure com marxa la cosa. De moment, la impressió que tinc després del primer dia és boníssima, ja ho aniré explicant.

Acompanyants

manila Els companys de viatge són el millor d’un viatge. Així de clar. És el premi i el record, és el que més t’influeix en tot el viatge i amb el que et quedes al final. I en el fons és el que t’anima a tornar a viatjar. Per que quedi clar, els acompanyants els considero des dels que han estat amb tu un parell de dies fins als que han estat fent tot el viatge amb tu. Pots marxar sol o amb algú altre però sempre t’aniràs trobant gent que t’acompanyarà igualment. Jo he tingut la sort de tenir companys que ja coneixia d’abans i sabia que em trobaria com la Rosa, l’Olga, el Lara, la Mabel, la Gina, l’Eva, el Joan i el Roca, gent que m’estimo i que, pel fet de conviure amb ells aquelles experiències, ara encara m’ estimo més. Però també he conegut molta altra gent nova que m’estimo ara, i m’agrada perquè és com si espargís l’amor per punts llunyans del planeta. Per si això sona massa cursi, ara almenys tinc un facebook amb amics de diferents països, així més internacional. amblamosal-mercat Jo almenys ho trobo enriquidor tenir amics de nacionalitats diferents. Veus que tots ells tenen moltes diferències, tant físiques com culturals o socials… però que alhora tots tenen uns punts en comú que aconsegueixes trobar al cap d’una estona d’expressar-se davant teu.
Si viatges amb un company durant tot el viatge poden passar dues coses: o s’enforteix la vostra relació, sigui d’amistat o de parella, o s’escalfa i provoca discussions i conflictes fins que cadascú acaba el viatge per la seva banda. No sol passar tant, però se n’han vist molts casos. Al viatjar sol, les possibilitats de conèixer gent es multipliquen exageradament. Sincerament, viatjar sol és molt recomanable i en alguns casos és la millor opció. De fet, en realitat el fet d’estar sol és més una etiqueta que no pas un estat, perquè poca estona estaràs sol si no ho busques. dscf2918 Per tant, tenint en compte que pots triar estar sol o amb gent, tens molta més llibertat i a més no tens un company o dos que t’acompanyi en el viatge sinó que són centenars els que comparteixen amb tu centenars de trajectes, d’habitacions, de nits de festa, de visites, de volts, de caminades, de converses, de mals tràngols, d’alegries… d’experiències en general. I t’adones que el món encara et guarda, en qualsevol dels seus entranyables racons, persones que valen molt la pena. Persones que no haguessis conegut mai si no haguessis estat en aquell precís lloc, tant remot i inhabitual per tu, i és per això que agraeixes cadascuna de les decisions i accions que has fet per arribar allà on són aquelles noves coneixences. img_0110
Ara estic acabant algunes proves pràctiques que em corroboren la teoria de que el grau de simpatia de la gent augmenta viatjant. No només tu ets més simpàtic, pel sol fet que t’obres automàticament, sinó que la gent que t’envolta també ho és amb tu, ja sigui perquè també viatgen i estan oberts com tu, ja sigui perquè són ciutadans normals que els fa gràcia parlar amb algú de Barcelona. Barcelona… aquesta paraula ha estat clau en la primera fase de contacte amb molts dels nous amics. Suposo que també passarà amb altres ciutats, però només dient que ets de Barcelona ja tens un minut de conversa assegurat. Tant et poden començar a parlar del Messi i companyia, com de Gaudí o Dalí, com que hi van anar una vegada i els va encantar. El fet és buscar una excusa per establir un intercanvi de paraules, d’opinions, de visions i de saviesa. I és que s’aprèn moltíssim coneixent gent. El fet de viatjar i conèixer gent t’aporta una quantitat de coneixement impressionant. tailandia I no només t’ensenyen sinó que també t’ajuden, a la vegada que et diverteixen i et distreuen. Diversió, saviesa, ajuda… què més pots demanar? I si a més és del sexe contrari encara millor, igual encara pots tenir sexe i tot, l’única cosa que ens faltava demanar. Perquè clar, això d’anar coneixent gent nova cada dia, com a conseqüència d’anar a llocs diferents, afavoreix les teves possibilitats de lligar, bàsicament perquè coneixes més gent del sexe contrari que encara no ha vist cap cagada teva. Tot i que de fet això no és el més important perquè amb tots hi gaudeixes molt i de formes diferents.
També s’ha de dir que coneixes personatges peculiars, que potser d’entrada farien por però si t’acostes a la vora t’adones de la fragilitat i sensibilitat que dissimula el seu posat descuidat. Jo sóc del parer que no s’ha de rebutjar aquesta gent pel mal aspecte que puguin tenir, una clàssica acció del turista de guia i ampolleta d’aigua. En realitat no són perillosos, són gent en busca d’atenció i aprehensió sense intenció de fer mal. balicoffee Sempre hi haurà algun malparit a tot arreu, però el que està clar és que no ajudarà en cap cas mostrar por, rebuig o poc respecte. Potser és perquè jo també estic boig, sóc molt confiat i tinc cicatrius a la cara, però tots aquests personatges sempre se m’han presentat simpàticament i no m’han causat mai problema sinó tot el contrari. Així doncs, parlar amb qualsevol persona, independentment de com sigui, és sempre una activitat quasi obligatòria pels viatjants. De fet, és una de les coses que més trobo a faltar. Estar parlant durant una hora en anglès amb algú de qualsevol país és un exercici de llenguatge que t’aporta molt més que la comunicació convencional. Ara a la mínima que puc, quan veig un estranger per aquí, l’enganxo per banda i intento impedir el silenci.

El menjar

platestrany El menjar és una de les coses més simpàtiques i estimulants dels viatges. Has d’estar obert a noves sensacions gustatives i voltant pel món no es pot ser llepafils perquè pots trobar-te de tot (i quan dic de tot vull dir TOT). A Japó tenen un plat que només es pot permetre l’elit nipona i que consisteix en posar decoració a un fetus de gos; a Tailàndia mengen grills i saltamartins fregits i condimentats com si es tractessin de llaminadures o fruits secs; a Austràlia la carn més barata que et pots trobar en un supermercat és ni més ni menys que la de cangur i a Sud-àfrica tens la possibilitat de convidar a algú a menjar estruç, cocodril o antílop en qualsevol restaurant. Suposo que a fora també es deuen estranyar que mengem cargols o callos, cadascú i cada lloc té una imaginació diferent alhora d’omplir l’estómac. menjantllagostes A més és curiós perquè el menjar et descriu molt bé el tipus de país on et trobes. Pots saber on ets pel que menges. El fast-food et transmet la superficialitat d’Estats Units, les salses especiades i fins pans de l’Índia t’inspiren la simplicitat del país. El peix cru decorat del sushi t’explica el purisme i meticulositat del Japó; els picants noodles de Tailàndia t’aporten l’exotisme del sud-est asiàtic, la varietat del menjar de Singapur et demostra la multiculturalitat de l’estat; la pasta de llevat típica de Sud-àfrica t’indica la senzillesa dels africans; l’escassetat de menjar típic d’Oceania t’expressa la joventut històrica del continent; els plats de patates cuites i salsitxes d’Europa et fan intuir el tradicionalisme del vell continent. dscf0004 El concepte del menjar és ben particular arreu del món. El que sí que crec, és que el nostre és el millor. No sé si és perquè és el que m’ha fet créixer tota la vida, però sota la meva personal visió de les coses declaro que no hi ha res al món que superi una bona paella o un bon pa amb tomàquet i embotits ibèrics d’aglà.

L’allotjament

capsules L’allotjament és una de les altres despeses importants i necessàries de qualsevol viatge. Per alguns viatges l’allotjament és un dels temes que es lliga primer i en els que es diposita la màxima entrega perquè és un lloc on s’hi passaran hores durant el viatge. Però que no hi hagis posat gaire els peus i no tinguis cap record de l’allotjament, tampoc és un mal senyal. Per ser sincers,Segons es miri, l’allotjament és dels temes menys determinants, influents o preocupants d’un viatge. A tot arreu hi estaràs bé, si vols estar-hi bé.
Hotels: Òbviament és l’allotjament més confortable però també el més car. També s’ha de dir que hi ha una varietat immensa d’hotels amb tot tipus de serveis i tarifes. Hi ha dos llocs on surt a compte hostatjar-se en hotels: Un és la ciutat de Las Vegas, on pots passar la nit en un hotel amb piscina, Jacuzzi, parc d’atraccions, teatres i tota la pesca per només 20 euros. Sembla estrany que hotels tan luxosos dins una ciutat tan turística ofereixin preus tan baixos però s’entén més quan es conten els diners que s’acaben deixant els hostes al casino de l’hotel. yakuzzi Un altre lloc on surt rentable anar d’hotel és a països pobres de l’Àsia o Àfrica on, exceptuant els hotels més turístics i comercials, et pots quedar a dormir a qualsevol hotel o Lodge per 10 euros la nit. En aquests casos el millor és demanar consell a qualsevol ciutadà local.
Hostals: Al meu parer és la millor opció si viatges curt de pressupost i estàs obert a conèixer gent nova cada dia. I si viatges sol, com el meu cas, un hostal o alberg sempre t’assegura converses, menjars i cerveses amb la companyia de viatgers que estan com tu. Crec que algú hauria de fer un estudi sociològic dels alberguistes i les seves interaccions socials. Com és que costa tant conèixer algú nou passejant pel carrer, comprant, prenent cafès o copes… i, en canvi, en cinc minuts coneixes quatre persones a l’entrada de l’hostal on et quedaràs a dormir?. La veritat és que a vegades et sens tant a gust en un hostal compartint l’estona amb gent de diferents països que no tornaràs a veure en la teva vida que t’oblides que hi ha un país per explorar a fora de l’hostal. sudafrica En molts casos jo m’he quedat tres o quatre dies en llocs on només m’hi pensava estar una nit només per l’hostal. Sempre hi haurà males llengües que diran que hi ha xinxes als matalassos, rates a sota l’escala, mocadors plens de mocs al terra, que fa pudor de peus i sempre hi ha algú a l’habitació que ronca com un desesperat o parelles que no es poden contenir l’amor i ho expressen gemegant a un metre teu. Tot això és cert i segurament tenen raó, però també hi ha gent amb qui compartir queixes, obrir cerveses, planificar visites. Sens dubte els hostals són la cirereta del pastís d’un viatge.
Guest House: Aquest tipus d’allotjament és poc conegut i utilitzat però segurament és dels més acollidors i on l’atenció al client és més agradable. Les guesthouse són cases normals de famílies normals amb habitacions lliures que s’omplen de convidats desconeguts freqüentment. En molts casos es poden confondre amb cases familiars, hostals o hotels i rebre noms de tot tipus però es poden trobar fàcilment fent quatre preguntes en un bar o fixar-se en qualsevol casa que tingui lletres d’accomodation pintades a mà i una quantitat d’escombraries superior a la resta de les cases del carrer.
Xarxes d’allotjament: per Internet han començat a aparèixer xarxes socials que tenen l’objectiu de compartir sofà o llit entre tots els seus membres. labroma Hospitality Club i Coach Surfing són els més populars, però n’hi ha més i no només es limiten a intercanviar matalàs sinó que també serveixen per quedar a prendre un cafè o fer una visita guiada a la ciutat . Es tracta d’enviar sol•licitacions als membres del lloc on vulguis allotjament i esperar que et responguin. A jutjar per la meva experiència, no funciona massa a no ser que juguis amb molt temps d’avantatge. De totes les sol•licitacions que enviïs has de tenir clar que més de la meitat no tindran mai resposta i les respostes acostumaran a donar llargues de forma molt amable. Però no costa gaire provar-ho.
Sense matalàs: Aquesta modalitat s’hi recorre proporcionalment als diners gastats darrerament. Un càmping, un cotxe, un aeroport, una estació, un tren o autobús i en els pitjors dels casos… un caixer. Com tot, té els seus pros i els seus contres. Entre els pros hi ha el seu escàs cost i el poc temps invertit en la cerca. I entre els contres hi ha la incomoditat, el poc temps seguit que s’acaba dormint i el perill que et desperti algú amb bones o males intencions.
De gorres: Sens dubte és el millor allotjament que es pot aconseguir. Gratuït, servei excel•lent, companyia agradable, còmode i lliure. Però s’ha de conèixer algú de la ciutat on et trobes o anar a la ciutat on coneguis algú. De fet, no sempre fa falta perquè a vegades hi ha bona gent que et convida a la mínima. Amics d’amics que tenen un matalàs lliure no són molt difícils de trobar. Generalment et reben amb els braços oberts i amb un munt d’amabilitat.

Buscant feina (desesperadament)

Cansat d’enviar currículums sense retorn, aqui deixo el meu currículum per a qui pugui interessar. En el benentès que si en breu termini no trobo feina hauré de vendre la meva jove força de treball nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i … Feliç!

El transport

Ara que he acabat el viatge faré un repàs d’alguns punts claus a tenir en compte per a qualsevol viatge o estada en algun país del món.
Transport
El transport és el tema més important d’un viatge perquè bàsicament és el que et permet estar en un lloc o altre. N’hi ha des dels més econòmics i luxosos als més barats i cutres i varien un món segons el país. És cert, però, que acaba sent una de les despeses més importants de qualsevol viatge. La clau és aprofitar l’ocasió per convertir el transport en allotjament i així dividir les despeses. minibus No mentiria si digués que he passat un mes sencer del viatge passant la nit al transport, ja sigui cotxe, tren, autobús, avió o aeroports i estacions. I a més és un lloc on habitualment coneixes a molta gent. Un llarg viatge us espera a tots i conversar amb algú nou sempre entra bé. I el temps transcorregut dins de qualsevol transport travessant paisatges sempre va bé per reflexionar, és un moment íntim essencial. Igual que el moment de desesperació total quan se t’escapa, t’equivoques o et perds. O el moment d’il•lusió quan compres el tiquet i comences a pensar el que podràs fer quan arribis a port. A l’hora de trobar-los és ben senzill, només has de googlejar una estona, o que t’ho expliqui amb desgana una treballadora del punt d’informació, o millor, qualsevol persona que tingui prou paciència i bona voluntat per explicar-t’ho. La millor informació sempre te la donarà un local que hagi viscut sempre allà i sàpiga com funciona. Sovint, abans o després de comprar el bitllet ,m’he trobat amb algun local que em deia quines ofertes eren més bones i quines més dolentes, quines companyies eren confortants i quines et trencarien les cervicals. Com que el tipus de viatge varia proporcionalment al tipus de vehicle, faig una llista dels transports més utilitzats amb algun comentari. Llista de transports:
Avió: Un mitjà de transport vital per a qualsevol viatger. En realitat fa molta mandra fer tot el procés d’anar a l’aeroport dues hores abans, fer totes les cues, passar tots els controls, ensenyar bitllets i documents de tota mena i esperar eternament que el teu avió obri les portes. Però arribes molt més ràpid que amb qualsevol altre mitjà de transport, així que val la pena passar per aquest petit calvari aeri. Tenim la sort d’estar en l’època d’or d’aquest transport. Degut al boom de companyies aèries i l’aparició dels Low-Cost, l’oferta de vols es veu obligada a rebaixar el preu i això ens situa a nosaltres en una situació privilegiada. Podem escollir entre un gran ventall de possibilitats i beneficiar-nos de moltes ofertes amb un preu escandalosament democràtic . Si es busca amb calma per Internet es poden arribar a trobar veritables gangues. Sense anar més lluny, jo mateix he viatjat de Barcelona a Nova York per 240 €, de Filipines a Japó per 34 €, d’Índia a Sud-Àfrica per 290 € etc. bicicletes amb remolc Algunes de les companyies que recomano per a qui vulgui desplaçar-se són: d’Amèrica del Nord: Delta Airlines, Alaska Airlines. D’Àsia: AirAsia, Tiger Airlines, Cebu Pacífic. D’Oceania: Jetstar, Tiger Airlines. D’Àfrica: Etihad Airlines, South-Africa Airlines. D’Europa: Ryanair, Vueling.
Cotxe: Evidentment és l’opció que et dóna més llibertat de moviments però no sempre resulta la millor. Comptant que et gastes 15 o 20 € pel lloguer i 15 o 20 més en gasolina, si els 30 € per dia els has de pagar tu sol o només dos pot resultar més car que tenir paciència amb l’autobús. Però té molts avantatges perquè et pot servir d’armari on hi portes coses que si no tinguessis cotxe no duries a sobre; d’habitació doble amb llit reclinatori, finestres sense cortines i sistema de calefacció espatllat; de sala on es passa del romanticisme innocent al proxenetisme sexual. A més, sempre tens un mitjà de transport per anar als llocs sense haver de destrossar-te les cames o gastar-te els diners. Tot i que s’ha de vigilar amb les multes.
Autobús: Per a butxaques petites normalment acaba sent la millor manera de moure’s. No la més còmode ni ràpida, però la més barata segur. furgo-camio-taxi El problema és que tampoc pots aspirar a anar gaire lluny i quan portes més de 1000 quilòmetres en un mateix autobús, no en voldries fer ni un més. A part del preu, una cosa bona dels autobusos és que n’hi ha a tot arreu i amb autobús pots arribar a la majoria de llocs. És una opció que sempre tindràs. Són lents però consistents i un bon lloc per a la gent que sap avorrir-se.
Tren: És dels transports més clàssics i pràctics per trajectes de mitjana distància. Això és el que diria si parlem de països desenvolupats, però a la majoria de països del planeta tret d’Europa, els països rics asiàtics i en alguns casos Amèrica del Nord i Austràlia, el sistema ferroviari, en cas d’haver-n’hi, no està pas per tirar coets. En realitat, el tren és una opció vàlida si t’aprofites dels bitllets combinats en dos punts del món: Europa i Japó. De fet, i això ens podria consolar una mica, existeixen trens pitjors que la Renfe.
Transport metropolità: Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció són els diferents tipus de transports metropolitans que hi ha arreu del món. metro Dels mítics taxis grocs de Manhattan a les limusines de Las Vegas, del monorail de Seattle al cable-car de Nova Zelanda, de les furgonetes de Filipines als tuc-tuc de l’Índia, de les bicis o motos del sud-est asiàtic als minibusos de Sud-Àfrica, del metro de Tokyo a les barquetes d’Amsterdam o dels camells egipcis als cavalls filipins. Es pot treure una conclusió ràpida de quina mena de país tens al davant només veient el seu transport públic. Cadascun té un toc especial, i el país dóna caràcter als seus conductors.
Una de les coses més importants del transport són els conductors. Crec que s’hauria de fer un estudi dels taxistes i conductors de transport metropolità en general. Tots estan en una altra dimensió de la vida. Entranyablement bojos i mancats de barreres socials, els “drivers” són gent que no pensen en cap moment que tenen la teva vida a les seves mans i no tenen perquè amagar-se d’actituds temeràries ni perquè guanyar-se la teva confiança. Són conductors, però poden parlar-te de política o futbol amb apunts interessants i tallar la conversa per llançar marranades a la vianant escotada, o inclús poden arribar a traficar amb putes i drogues si es dóna el cas. tuctuc Tenen uns horaris i un ritme de vida totalment descontrolats i estan sempre a punt per servir-te, a canvi de la tarifa extra i un petit “tip”(propina, una de les poques paraules que saben tots els conductors del món). La societat no els reconeix l’esforç que fan però els drivers són la base d’aquest món, són l’engranatge que permet funcionar la maquinària de la societat. Podrien estar liderant i dominant el món amb la seva saviesa multitemàtica i els seus dots negociadors, però prefereixen fer un servei més noble portant-nos als llocs quan ens fa falta. Vigileu quan topeu amb un d’aquests, el dia menys pensat pots agafar un taxi i canviar-te completament la vida.