Tornant a casa
En un dia com avui, 26 de Juliol, va arribar al món algú molt especial. Un home que ha donat als altres tot el que ha pogut donar de sí mateix i molt més del que una persona és capaç d’entregar, que ha intentat ensenyar, ajudar i guiar sempre a tothom des de la seva meditada i honesta visió de la vida i el món. Ha sigut, és i sempre serà un referent per a mi, i consideraré la meva vida com un èxit rotund si mai arribo a ser com ell o, com a mínim, ell sent orgull de mi. Perquè m’ho ha donat tot, m’ha fet ser com sóc i si jo tinc alguna cosa positiva estic segur que és per culpa seva. Fa molt temps que no el veig i l’he trobat faltar tot aquest temps, però no per això he deixat de seguir els seus consells. Sense ell he donat una volta al món, he estat per setze països diferents durant més de nou mesos, però avui que és el seu aniversari no podia estar enlloc més que no fos a casa felicitant l’amo de l’espermatozou que em va crear. Espero que una abraçada i felicitació en viu després de tant temps sigui prou bon regal per a tu, Jordi.
Uns dies més tard torno a Espanya perquè va guanyar el Mundial i avui torno a casa per celebrar l’aniversari del meu pare. Això no vol dir que el viatje s’acabi aquí, seguiré viatjant amb l’objectiu d’aconseguir diners perquè estic escurat, però val a dir que aquest és un punt d’inflexió del viatge important. Us deixo un vídeo que resumeix una mica tot aquest temps:
3 quarts d’any guillant from www.guillo.cat on Vimeo.







Touché! (and sunk)
thas oblidat el tah mahal animal!
thas oblidat el tah mahal animal
Benvingut Guillem!
Ànims per la readaptació…..sempre val la pena!
MiReiA
De tots els escrits que has fet durant aquest viatge, aquest certifico que és totalment verídic, no hi ha cap exageració, tot real i creïble. Els altres, suposo que també, i m’agradaria anar-hi per comprovar-ho. Gràcies per tenir-nos tan entretinguts durant aquest temps. I ara què? és com si s’hagués acabat un culebrot d’aquells que et té enganxat. Em sento com l’endemà que s’acaba el tour que dius: i ara de què estaré pendent mentre faig la migdiada?
Bé, espero que hi hagi un Guillo 2, amb més aventures i més històries. Enhorabona Willy!